lunes, 14 de diciembre de 2015

GRÈCIA

ARQUITECTURA DE GRÈCIA:
 
L'ARQUITECTURA.

L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura del món occidental durant molt de temps. A grans trets, l'art grec representà una síntesi transformadora, innovadora dels corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. És una cultura antropocèntrica i crea art on l'home és el centre del món.

L'arquitectura grega mostra molt poc interès per l'espai interior. Els edifici més important són els temples.
Tots els seus edificis estan  basats amb la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. 


ESTIL ARQUITECTÒNIC:

Aquests són els ordres clàssics:

- DÒRIC:
- La columna s'aixeca sobre un estilòbat sense base.
- El fust té 16/20 estries tallades en arestes agudes. Acaba sobre l'equí i l'àbac.
- L'entaulament està format per un arquitrau llis i un fris (tríglifs i mètopes).

- EXEMPLE:
Partenó.


- JÒNIC:
- És més esvelt que el dòric.
- La columna te base  i el fust té un capitell format per dues volutes.
- L'arquitrau no és llis i està dividit en tres platabandes.
- La decoració del fris es lliure.

- EXEMPLE:
Erecteó.

- CORINTI:

Representa la decoració i la vistositat.
- Més estilitzat que el jònic.
- La decoració del capitell es vegetal amb fulles d'acant.

- EXEMPLE:
Temple de Zeus, Atenes.

- TIPUS D'EDIFICIS:

- EL TEMPLE: 

- Consta d'un local, amb una sola obertura, la porta.
- No té finestres.
- Va dedicat a una divinitat.
- Tenen una estructura molt simple.
- Els temples podien tenir diferents nombres de columnes: tetràstils (quatre), hexàstils (sis), octàstils (vuit).
- Els temples  podien ser amfipròstils, perípter i dípter.
- Tenien a les façanes principals un nombre de columnes parell, que marcaven l'eix amb un buit i en els laterals un nombre senar .
- Els arquitectes van anar afinant les proporcions i els detalls dels seus temples.
- A partir del segle IV a.C. va apareixer la planta circular anomenada ''tholos''.


- EL TEATRE:

- Eren a l'aire lliure.
- Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un turó.
- L'escenari estava precedit per una zona semicircular
- Aquests teatres podien acomodar 15.000 espectadors.



- L'ESCULTURA.

- Manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega.
- Tenen un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció.
- El tema central és la figura humana.
- El cànon consta de les proporcions perfectes.
- Depenent de la forma de vestir, de si van nus o no, l'escultura expressa diferents coses.


- PERÍODE ARCAIC (s. VII a.C.- s.V a.C.)
- CARACTERÍSTIQUES:

- Frontalitat rigorosa
- Rigidesa i hiteratisme
- Pes repartit
- Braços enganxats al cos i punys tancats
- Cama esquerra avançada
- Peus assentats a terra
- Simplificació dels detalls anatòmics
- Tractament del cabell (disseny geomètric)
- Ulls ametllats i somriure arcaic.

- PERÍODE CLÀSSIC (apareix l'agilitat i el moviment)

- PERÍODE PROTOCLÀSSIC (480-460 a.C.)
- Trenca la rigidesa
- Formes més naturals
- Captació major del moviment i explora les emocions i els diferents estats
- La bellesa de l'home és un símbol de la bellesa per l'art grec.
- Aquest període ens deixa figures de bronze.

- PERÍODE PRIMER CLASSICISME (460-400 a.C.)
- Estableixen uns cànons o models de bellesa ideals
- Els cossos apareixen en actituds de repós i serenitat

- PERÍODE SEGON CLASSICISME (400-323 a.C.)
- Realisme
- Es dóna importància a l'expressió i al moviment
- Apareix el retrat individual
- S'utilitzen recursos amb certa teatralitat

- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (s. IV a.C.- s.I a.C.)

- CARACTERÍSTIQUES:
- Intensifica el moviment
- Accentua les emocions i les expressions
- Exagera l'esforç físic
- Profunditza els estudis de tridimensionalitat
- Es recrea en la nuesa
- Els temes es diversifiquen

EGIPTE

martes, 1 de diciembre de 2015

EGIPTE: Arquitectura, escultura i pintura

ART ANTIC: EGIPTE:

  • Prehistòria (Fa més de 10.000 anys), els primers pobladors ocupen la vall del Nil i es dediquen a l'agricultura i la ramaderia. Es creen 2 focus de població un al delta del Nil (Baix Egipte) altre al sud del Nil (Alt Egipte)
  • Imperi Antic (3100-2200 aC), el rei Menes unifica els petits regnes de l'Alt i el Baix Egipte al voltant de l'any 3100 aC, és per això que se'l considera com el primer gran faraó. Destaquen els faraons Kheops, Kefren i Micerí, els constructors de les grans piràmides.
  • Imperi Mitjà (2100-1800 aC), els faraons van conquerir terres a Núbia, al sud d'Egipte.
  • Imperi Nou (1600-1100 aC), destaquen els faraons Tuthmosis III i Ramsès II, van estendre l'imperi per l'Orient.
  • Baix Imperi (fins el s. IV aC), els darrers anys van ser dominats per pobles estrangers, perses i grecs.
  • Dinastia Ptolemaica (304-30 aC), darrera etapa independent.
  • Província de l'Imperi Romà (30 aC) Cleopatra (l'última reina d'Egipte) i Marc Antoni són derrotats a la batalla d'Àccium i Egipte es converteix en una província romana.

Egipte: Arquitectura:
Les principals construccions van ser poblats, ciutats, temples i com no les famoses piràmides. 
 LES PIRÀMIDES:
  • Els egipcis creien que després de la mort i havia una segona vida. Per conservar els cossos per a la nova vida els convertien en mòmies, després les guardaven en un sarcòfag i l'enterraven en una tomba.
  • Els faraons es van fer enterrar en piràmides per poder fer aquest últim viatge a aquesta segona vida. Abans d'anar a l'altra vida creien que havien de passar el judici de la deessa Osiris.
  • Tipus de tombes:
  1. Mastaba: Edifici amb una única planta en forma troncopiramidal i a sota altra planta amb les cambres funeràries (una per la sarcòfag, altra per a les imatges i objectes del mort, i una tercera per les ofrenes)
  2. Piràmides: Hi han diversos tipus, la primera sorgir a partir d'una successió de mastabes superposades en forma d'escales. A partir d'aquesta es van fer romboidals, escalonades, ...
  3. Hipogeus: Eren tombes excavades a l'interior d'una muntanya, amb la cambra camuflada per protegir-les dels lladres de tresors.
   
 
MASTABA                             PIRÀMIDE                        HIPOGEU


ESCULTURA EGÍPCIA 
L'escultura egípcia és molt interessant en les seves dues facetes: Escultura EXEMPTA i de RELLEU   L'escultura egípcia sorgeix com a representació de la imatge com ara un element de supervivència. És el mitjà per fixar la personalitat del déu o del difunt. A més ,aquesta escultura serveix per a la celebració de pràctiques religioses.El lloc d'ubicació és a les tombes. Probablement també hi havia a els palaus,  com a element d'ornamentació.  
La figura del faraó és la que implanta la iconografia, a els models i els informes en què és farà la resta de l'escultura. Les característiques principals és mantenen sense canvis importants, encara que és poden observar petites variacions:

   
- Mantenen un caràcter de rigidesa, són molt estàtiques. Volen mantenir o fixar la vida.
   
- A l'escultura de ple volum s'eviten tota mena de sortits per evitar el risc de trencaments.
    -
Totes obeeixen el principi o la llei de la frontalitat, escultures molt frontals i molt simètriques.  
 
  - Gran geometrització, l'estàtua s'articula amb plans horitzontals i verticals, de forma octogonal.
    -
Els materials més normals són el granit, el basalt i la calcària. També s'utilitzava la fusta o, si són   petites, altres materials nobles, com l'ivori.
   
-La mesura és variable, però es busca una certa proporció.
 
- Són retrats d'animals i del faraó.
  
-Actitud de calma i equilibri.
  
-Poden estar decorats amb Jeroglífics, sobretot en les vestidures o a la base sobre la qual és recolzen
   
-Els relleus solen ser baixos, solen estar sempre policromats. Es veu la figura a relleu com si la veiéssim des de diferents punt de vista (ulls i tors de front, resta del cos de perfil).
   
- L'escultura d'embalum és pot dividir en 3 grups:

1. Escultura del faraó,
2. Escultura cortesana
3.Escultura popular.

A) Estatuària funerària i religiosa 

- La característica fonamental és el seu caràcter funerari i religiós, de manera que només la trobarem en les tombes i en els temples i la seva temàtica girarà sempre al voltant d'aquests aspectes.
 
- L'estatuària trobada a les tombes es limitarà gairebé a els retrats com a suport de l'ànima,  sent la seva finalitat ser el suport material de l'ànima del difunt; però també podem trobar exemples de servents realitzant tasques quotidianes de servei al difunt en l'altra vida .  

Els relleus dels enterraments solen tenir aquesta última temàtica també, juntament amb representacions de déus i del difunt realitzant diverses activitats, com ara oferint o rebent ofrenes
  
     


- En el cas dels temples les escultures de ple volum seran normalment representacions colossals del faraó o de les principals divinitats del panteó egipci. El mateix passarà amb els relleus que decoren aquests edificis, juntament amb escenes narratives de tot tipus encara que en aquest cas el més habitual és trobar escenes commemoratives de les gestes realitzades pel faraó que les va manar esculpir.
 
 



B) Hieratisme, llei de frontalitat i altres arcaismes
 - Els escultors egipcis van buscar un cànon ideal del cos humà, que un cop trobat volen mantenir durant segles.  
La característica fonamental de la representació de la figura humana a Egipte és el seu  no aconsegueixen fer-nos oblidar la naturalesa de les escultures a falta de vitalitat .
 - Un altre arcaisme de l'escultura egípcia s'aprecia en l'anomenada llei de frontalitat: a les escultures de ple volum normalment hi ha un únic punt de vista, frontal, els braços se situen, rígids, enganxats als costats, el clatell sembla rígid, el  cap està en una posició central, etc. en el cas dels relleus, és caracteritza la distribució de les diferents parts del cos seguint un esquema fix, tors de front i extremitats i cap de perfil
-  Forta geometrització de les seves formes, com es pot apreciar tant en les estàtues d'embalum com en els relleus, sobretot en analitzar les diferents parts de l'anatomia que les formen independentment  i altres arcaismes com la inexpressivitat dels rostres i les actituds, els ulls ametllats, etc. 


 


C) Composició i perspectiva en els relleus i pintures:
 - Captació de la pintura en moviment i no en el relleu.Es defuig qualsevol efecte de profunditat, es situen les figures unes darrere les altres.
- Les composicions són senzilles, les figures es col.loquen unes al costat de les altres en la mateixa posició o actidud 

D) Representació de les figures masculines i femenines:
- Dins de les característiques generals de l'escultura egípcia, tant si es tracta de ple volum o en relleu, convé fer un repàs de les diferents formes en què apareixen representades les figures masculines o femenines 
.- La figura femenina es representarà, amb petites variacions estilístiques segons l'època, sempre amb vestits de lli molt cenyits, que deixen traslluir les formes i detalls, lleugers i gairebé transparents. Els pentinats seran molt variats i de característiques diferents en cada període, perruques curtes o llargues, llises o arrissades, l'anomenat tocat hathórico,
.- Les figures masculines, en concret el faraó, apareix sempre amb el cap cobert, des de l'Imperi Antic amb la corona blanca de l'Alt Egipte, la corona vermella del Baix Egipte, la doble corona o  vel de lli denominat "nemes", principalment  a  partir de l'Imperi Mitjà i, sobretot, de l'Imperi Nou s'afegeixen nous tocats com la modalitat inflada i amb cua del "nemes", l'anomenat vel "khat", o la corona metàl·lica blava, en realitat una espècie de casc de batalla del faraó, anomenada tiara "khepresh".
 - A aquests elements s'afegeixen altres, també propis i exclusius de la reialesa o la divinitat, com la cobra o "uraeus" real i la barba postissa. Per acabar amb la forma de representar al faraó dir que generalment apareix cobert amb el típic faldellí prisat, encara que també pot aparèixer en ocasions amb el mantell del "hebsed" o amb diferents tipus de túniques. 
- Finalment, esmentar la forma en què es representa a altres figures masculines o femenines,que és molt variada, podent aparèixer cobertes amb multitud de vestits i tocats diferents, o  fins i tot nues o calbes.
 












 3. EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA EGÍPCIA
3.1. Imperi Antic 

A) Representacions del faraó
 - Durant l'Imperi Antic s'aprecia el procés de divinització del faraó en la forma de representacions escultòricament, sense oblidar la missió d'aquestes estàtues com suports del  difunt, d'aquí la barreja de hieratisme amb el fet que es tracti de veritables retrats.

   
- Els exemples més característics d'aquesta etapa són: l'Estàtua sedent de Djoser a Sakkara , l'Estàtua sedent de Kefrén del museu del Caire  les Tríades de Mykerinos , i les excepcionals policromades de Rahotep i Nofret, en aquest cas no d'un faraó sinó d'un fill de Keops i la seva dona, sorprenents per la seva elegància, bellesa i qualitat

.B) Altres representacions escultòriques 
- Les representacions escultòriques diferents a la figura del faraó es caracteritzen, durant l'Imperi Antic, per una major llibertat i per un menor rigor "oficial" en la seva execució, sent més naturals les expressions i actituds i menys idealitzades les anatomies dels cossos, podem parlar gairebé d'una etapa de "realisme" en l'estatuària egípcia.
 - Els exemples més representatius d'aquest tipus són la talla en fusta de Kaaper, també conegut com Cheik-el-Beled o l'Alcalde del Poble , de cap al 2.500 a. C., i l'Escriba assegut del Louvre (fig. 64), figures que ens apropen a una societat burocratitzada, en què els funcionaris exerceixen funcions importants. 
C) Relleus 
- Els primers relleus són d'època predinàstica, mànecs d'ivori de ganivets de sílex, com el Ganivet cerimonial de Gebel-el-Arak, ja que s'aprecien les característiques posteriors juntament amb evidents arcaismes. -Relacionades amb l'escultura oficial estarien les esteles amb els noms de faraons, com l'Estela del Faraó Serp  i les plaques de pissarra decorades amb relleus que narren les gestes dels faraons de l'Època Tinita, com la Paleta del Rei Narmer . Finalment esmentar els relleus amb escenes de la vida egípcia que decoren les tombes 

.3.2. Imperi Mitjà
 - Després de la fase d'anarquia política i de decadència artística del Primer Període Intermedi, l'estatuària recuperarà part del seu antic esplendor durant l'Imperi Mitjà , època en la qual seran típiques les sèries de retrats de un mateix faraó,  s'aprecia l'evolució dels seus fisonomies segons les diferents edats en què són retratats
   
- L'art es va a apropar ara a la realitat quotidiana, .captant els sentiments i gran diversitat d'expressions, de manera que es posarà de moda tot el relacionat amb la vida diària, com podem apreciar en les nombroses figuretes de fusta policromades trobades en les tombes: Tropa d'infanteria núbia


 









.3.3. Imperi Nou 
- Després del Segon Període Intermedi les estàtues del faraó, nombroses i conegudes, seran molt formalistes i repetiran els models antics, tornant a l'academicisme oficial hi ha la fredor en la forma de representar-los. Superposats a aquests arcaismes podem apreciar nous elements com el "uraeus", el "khepresh" i llargues túniques  (Ramsès II el Gran o Seti I de Karnak).També en aquest període podem apreciar alguns exemples derivats del naturalisme de l'estatuària de l'Imperi Mitjà : Reina Hatshepsut.- Hem de destacar un tipus molt característic, les estàtues colossals dels faraons guerrers i imperialistes d'aquest període, de fins a 20 metres d'altura tot i aparèixer en posició sedent, que se situaven davant els pilons dels temples, com és el cas dels Colossos de Memnon del Temple funerari d'Amenofis III, i les de Ramsès II en els Temples de Luxor i Abu Simbel .

.Evidentment la grandesa de l'estàtua està en relació amb el poder del faraó. 
- D'aquesta època també daten els relleus que decoren els murs i pilonos dels grans conjunts templers de Karnak i Luxor, que generalment narren les gestes bèl·liques d'aquests faraons, com la Batalla de Seti I d'un dels pilons del Temple de Karnak, a més destaquen sobretot les escenes de l'Expedició al Punt del Temple de la Reina Hatshepsut a Deir-el-Bahari, les diverses representacions de la Batalla de Kadesh de Ramsès II i la Cacera de toros braus de Ramsès III en el Temple de Medinet Habu


 

.3.4. Període de Akenaton 
- Durant el període que va governar el faraó revolucionari Akhenaton les reformes per ell introduïdes no es van limitar exclusivament als camps social, polític i. religiós, sinó que també van afectar de forma decisiva i original a la plàstica egípcia, que adquirirà una extraordinària dolçor i naturalisme .  - Exemples d'aquesta revolució artística els trobem en els relleus, que representen escenes de la vida diària amb un intens realisme, no defugint el tractament dels aspectes menys agraciats i desagradables de les figures del faraó i la seva família, com el ventre i els malucs inflades i els braços deformats i llarguíssims, cosa impensable en qualsevol altre moment .  
El trobem en escultures de ple volum, com la de Akhenaton del Museu del Caire  en la qual es destaquen els seus trets negroides exagerant les faccions de la cara.
 3.5. Períodes Saíta, Alexandrí i Romà
 - En aquesta etapa es va a imposar el cànon hel·lènic a Egipte, com passarà a la resta de la conca del Mediterrani, sent l'exemple escultòric més representatiu l'anomenat Cap verda , del Període Saíta.

   
- En altres casos s'intenta una síntesi de les característiques escultòriques gregues i egípcies, , però l'experiment certament no va ser molt afortunat


 
 4. LA PINTURA EGÍPCIA 
- La pintura egípcia en moltes ocasions no té una existència autònoma, ja que sol emprar-se per policromar els baix relleus , pel que els seus característiques generals són gairebé idèntiques a les dels relleus. 
-  El dibuix, una nítida línia negra que delimita les siluetes, la utilització de colors intensos i contrastats per omplir-les.
 - Major moviment i dinamisme de figures i composicions respecte al vist en els baix relleus  i un cert naturalisme i elegància en el seu tractament  
 - La pintura al fresc egípcia sí que és un apartat important i exclusiu a l'hora d'estudiar la decoració dels hipogeus de l'Imperi Nou, ja que aquesta tècnica és gairebé l'única utilitzada també molt característica és la decoració pictòrica de papirs, generalment amb escenes de "El llibre dels morts"  

 
.5. L'ORFEBRERIA: EL TRESOR TUTANKHAMON 
- Capítol important dins de l'art egipci és el de l'orfebreria, sent la troballa més important el Tresor de la Tomba de Tutankhamon , destaquen, a part de mobles, joies, carros de guerra i objectes de tot tipus les següents peces: un Tron   d'or i pedreria amb el suport decorat amb relleus de l'estil del seu predecessor Akhenaton; els diversos Sarcòfags  trobats uns dins dels altres i en diverses mides; la Màscara d'or,cobria la mòmia del difunt; etc.
 





Resultat d'imatges de tutankamon  
  
EGIPTE: PINTURA

  • A l'interior dels temples i de les tombes.
  • Temes profans i religiosos.
  • El seu objectiu principal és proporcionar informació (escenes de la vida diària)
  • Es pintaven sobre un fons de pedra, d'argamassa o de fusta preparat i blanquejat amb una capa fina de guix.
  • Figures planes, sense relleu, en les quals es combines la representació frontal amb la representació de perfil.
 

martes, 10 de noviembre de 2015

ART PREHISTÒRIC: ACTIVITATS

1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:



El tipus de megàlit més abundant a Catalunya és el dolmen. En són exemples els de la Cista del Clot del Llorer , els de la Cova d' en Daina o el de Vallgorguina un dels més importants de tota Catalunya.





2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:





  • L' Homo Erectus descobreix el foc → PALEOLÍTIC

Fa 1,9 milions d'anys aproximadament.

  • Apareixen les primeres manifestacions artístiques → PALEOLÍTIC

Fa 1 milió d'anys aproximadament.

  • L' agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil → NEOLÍTIC

Any 10.000 a.C. aproximadament.

  • Els éssers humans inicien l' activitat metal·lúrgica → EDAT DELS METALLS

Any 3.500 a.C. aproximadament.




3.Fes un informe sobre aquesta imatge:


En aquesta imatge podem veure 
representada la Venus de Willendorf, 
una de les venus prehistòriques més 
famoses del món. Una venus és una 
figura escultòrica d' una dona, com a 
símbol de fertilitat i procreació, i 
podem apreciar que els òrgans sexuals 
estàn molt exagerats per a simbolitzar 


tal idea.






4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:





a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?

Es podrien trobar al litoral mediterrani de la Península Ibèrica, ja sigui per l'estil de la pintura o per l'escena que representa (escena de caça).

b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures.



S'hi pot apreciar una escena de caça, hi ha tres humans i dos éssers estranys caçant el que semblen cavalls o vaques. Una possible finalitat per a aquestes pintures podria ser demanar als "déus" que abundi l'aliment o, simplement, l'objectiu podria ser decorar les coves.